Fruit de la co-evolució entre la diversitat genètica existent en l’enciam (Lactuca sativa) i els agrosistemes que trobem al nostre territori, al llarg de més de 2.000 anys d’història (les primeres cites del cultiu de l’enciam són del Regne Mitjà d’Egipte, fa 4.500 anys), s’ha generat una diversitat de varietats tradicionals important, algunes de les quals encara són conservades pels pagesos. De fet, quan realitzem col·lectes de germoplasma pel territori, l’enciam, el tomàquet, la mongeta o la carbassa són les espècies que es troben més a les mans dels pagesos.
Varietats com l’enciam del sucre, l’enciam negre de Vilafranca, l’enciam dels tres ulls o l’enciam cua d’oreneta són encara presents als horts, tot i que generalment són cultivats per auto-consum i rara vegada arriben als mercats. Conservar aquesta diversitat genètica és un objectiu prioritari, entenent-la com un llegat cultural de primer ordre, però també com un recurs essencial de la nostra seguretat alimentària.
Aquest document té per objectiu resumir la informació que disposem actualment respecte a les varietats tradicionals catalanes d’enciam, així com presentar els materials que es troben emmagatzemats al Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí/Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
Any: 2019