La col és una de les espècies cultivades més fascinants que existeixen. La col de cabdell, el bròquil, la coliflor, la col de Brussel·les, la col llombarda… totes pertanyen a la mateixa espècie (Brassica oleracea). El motiu d’aquesta diversitat és que històricament els agricultors/es de cada regió han seleccionat en els seus camps de cultiu aquelles variants de col que millor s’acollien a les preparacions culinàries locals.
Aquest procés també l’han fet els/les agricultors/es catalans/es, seleccionant, entre d’altres, una variant de col que es caracteritza per la tendència a desenvolupar ramificacions basals que acaben en inflorescències. Es tracta de la col brotonera, una varietat tradicional de la qual se’n mengen els brotons (tiges tendres) i els espigalls (inflorescències immadures).
En aquest treball es proposa una primera aproximació a l’origen d’aquesta varietat tradicional de col. Mitjançant una revisió bibliogràfica, s’ha traçat la seva història, que sembla que remunta fins més enllà del segle XVI. A més, per mitjà d’un tast de consumidors/es realitzat l’any 2012 a Terrassa, es va poder avaluar l’acceptació dels consumidors/es respecte a aquesta varietat de col.
Any: 2012