Diversos patògens en el cultiu del tomàquet poden ser transmesos a través de les llavors, la qual cosa subratlla la importància de mantenir un alt nivell de salut en el cultiu si aspirem a produir llavors d’alta qualitat d’una determinada varietat. Les malalties que tenen la capacitat de transmetre’s verticalment, és a dir, de generació en generació, inclouen el virus del mosaic del tomàquet (ToMV) i el virus del cogombre dolç (PepMV). Aquests dos virus tenen una presència significativa en els cultius de varietats tradicionals de tomàquet, ja que aquestes varietats no compten amb resistència genètica contra aquestes malalties. Es tracta de virus que es transmeten amb gran eficiència mitjançant transmissió mecànica, és a dir, pel simple contacte entre les plantes o durant les operacions de cultiu com la poda.
Aquest mode de transmissió, juntament amb la capacitat de persistir a les llavors i d’afectar la generació següent del cultiu, converteix aquestes malalties en un repte seriós per als agricultors que conreen varietats tradicionals. A més, altres patògens com el pansiment bacterià del tomàquet i diversos fongs vasculars poden ocasionar problemes significatius, fins i tot en l’etapa de plàntula (com la fusariosi), agreujant encara més la complexitat del maneig fitosanitari. És per això que, encara que no haguem observat cap símptoma de virosi o altres patògens transmissibles per llavors al camp, és recomanable fer un tractament a les llavors per assegurar-nos que no transportem aquestes malalties a la següent generació.
En el següent manual es detalla un protocol per a la desinfecció efectiva de la llavor de tomàquet, concretament, es tracta de l’únic mètode que sembla eficient per eliminar el virus del mosaic del tomàquet (ToMV) i el virus del cogombre dolç (PepMV), que són les malalties més importants transmeses per llavor.
