Una cinquantena de productors venen els seus calçots protegits amb l’etiqueta de l’IGP
Diari de Tarragona (02/10/2010)
Els camps de calçots plantats a les comarques de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i també el Baix Penedès ja comencen a fer goig. Els ceballots han brostat i a partir d’ara pràcticament comença el compte enrere amb la primera calçada -la cobertura de terra que es fa sobre l’hortalissa- i què d’aquí a unes setmanes permetrà garantir la primera collita de calçots de la temporada.
En els darrers setze anys, l’Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls ha fet un important esforç en garantir que la qualitat del ceballot vagi en augment i, també a l’entorn de la valoració que el consumidor final farà sobre el bon producte. Els paràmetres als quals s’han de regir els productors de calçots que volen poder produir sota el paraigües de l’IGP estableixen precisament uns mínims de diàmetre i llargada del calçot. Tot plegat, és també sinònim d’una qualitat garantida.
En aquest sentit s’expressava Sebastià Banús, president de l’IGP calçot de Valls i un dels pocs productors que pot presumir de dedicar-se exclusivament al cultiu del ceballot. Mentre posava l’accent en la voluntat que els pagesos de l’IGP que aquesta temporada en són una cinquantena, de continuar pujant el llistó.
De fet, l’IGP no treballa sola. Fa temps que des de la Fundació Miquel Agustí, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, s’està investigant en dues línies: la primera cerca sobre les varietats primerenques dels calçots i la segona posa l’accent en les més tardanes. Tot plegat és una recerca que pretén trobar la millor ceba que permeti garantir la collita i un bon nombre de ceballots.
En canvi, aparcada, des de fa un any, està la línia d’investigació que impulsava l’IRTA amb el finançament dels Consells Comarcals per garantir també la millora d’aspectes relacionats amb el cultiu del calçot i la seva explotació.
Tamnateix la producció de la ceba dolça no s’atura. Es tracta d’un cultiu que encara representa una bona rentabilitat econòmica per al productor i és per això que són molts els pagesos que compaginen la producció d’altres cultius com ara la vinya, l’olivera o fins i tot els fruits secs, amb el calçot perquè els permet completar la renda amb un producte que és pagat de forma justa al mercat.