Aquest dissabte 5 de juliol de 2014 ens va deixar en Jordi Peix
http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/
Aquest dissabte 5 de juliol de 2014 ens va deixar en Jordi Peix. Molts el vàrem conèixer al front de l’activisme i la modernització de l’agricultura catalana. També d’altres l’hem conegut en la seva feina davant de les campanyes del Banc dels Aliments. En Jordi va ser l’introductor, per primer cop a l’estat, d’aquesta empresa de la solidaritat real, que va importar de França l’any 1987 i la va impulsar fins als darrers dies.
Queda lluny elCongrés de Cultura Catalana i la seva secció d’agricultura, la qual va presidir, el seu compromís al front del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya i també en la construcció del primer equip de govern del Departament d’Agricultura de la Generalitat restaurada, amb el president Josep Tarradellas.
Els anys 80 van ser anys de creació de moltes iniciatives. En Jordi Peix en va liderar moltes des dels seus càrrecs de director general al Departament d’Agricultura. Hi havia molta feina a fer i ell en va ser un dels qui, estant al davant, tirava del carro.
Ell va impulsar la creació de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS), per responsabilitzar el sector i col·laborar amb ell per lluitar contra les plagues vegetals i malalties animals. D’això ara se’n diu col·laboració publicoprivada.
Durant molts anys també va tenir responsabilitats sobre el Medi Natural, des d’on va impulsar les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), i des d’on va ajudar a introduir un canvi de mentalitat en la prevenció d’incendis forestals, així com per la conservació i la millora de la biodiversitat i la preservació dels espais protegits, defensant-los de les ocupacions industrials, energètiques o urbanístiques.
Molts dels qui vam treballar amb en Jordi li hem tingut un gran respecte i ha estat un referent de guia en la nostra vida professional i també social. Haver treballat amb ell al Departament d’Agricultura, podem dir-ho amb satisfacció, és un signe distintiu.
Ara que vénen les vacances, us recomanem un llibre que el Jordi solia recomanar:Fontamara d’Ignazio Silone (traducció de Joan Fuster, pròleg de Dorina Silone, disseny d’Enric Satué, il·lustració de Fernando Krahn). És un reconeixement a la lluita dels pagesos, un sector pel qual ell va treballar, si ens ho deixeu dir, amb vehemència. Recordem que tenia arrels a La Granadella, terra de secà i d’austeritats.
Fa un parell de mesos, quan segons ell l’havien passat a la “categoria de terminal”, ens va encarregar a unes persones que havíem treballat amb ell de reactivar el seu bloc “Agricultura de Catalunya”. Ho hem fet!! I ell en va poder publicar, un darrer article, el passat 11 de juny, recomanant el llibre: “Vins i licors de Reus: l’elixir del deus”.
Aquests darrers dies encara ens va fer comentaris i observacions dels darrers articles publicats. En un dels darrers que vam rebre ens deia:
La qüestió és no parar.
Ara s’hauria de divulgar.
Fer llistes i trametre-ho.
Jordi
La seva estimada Eulàlia Ventayols li va fer un poema, poc abans de morir-se, que entre altres coses li deia aquestes paraules:
…Segurament podràs continuar exercint d’Almogàver
Segurament molts pensaran que has pactat moltes coses
Segurament tu no hauràs pactat res
És un tracte amb tu mateix, treballaràs moltes hores per aquest país petit que estimes
i CATALUNYA (la paraula) no t’emplenarà inútilment la boca.
A Catalunya no la utilitzaràs.
A tu, sí. Aquells que la fan servir per guanyar-hi: diners, estatus, històries estranyes …
En definitiva, no parar i divulgar, donar a conèixer el que es fa, transmetre-ho. Quins grans consells!!
En Jordi Peix serà sempre per a molts de nosaltres un model d’integritat i passió, de viure i lluitar per la vida. I no podem deixar de sentir-nos profundament orfes.