El N és un element imprescindible pel creixement i el desenvolupament de les plantes. La seva obtenció s’aconsegueix a través de les arrels, per absorció del nitrogen disponible al terra en forma d’amoni (NH4+) o nitrats (NO3–). El contingut de nitrogen disponible en el sòl sol ser relativament baix, de manera que, molts cops, es converteix en el factor limitant del creixement de les plantes i, és per això que els cultius es suplementen amb l’aplicació de fertilitzants nitrogenats. Però un ús desmesurat d’aquest tipus de fertilitzants (entre altres causes) pot acabar produint efectes negatius tant sobre el medi ambient, com sobre la salut humana.
L’excès de nitrogen provinent de l’agricultura és una de les principlas causes de contaminació de l’aigua a Europa i Espanya és un dels països amb major afectació per la contaminació de les aigües per nitrats segons els dades publicades per la Comissió Europea en el període 2015-2019. En aquest sentit, la UE ha publicat varies Directives sobre com ha de ser la qualitat de les aigües i demana als països membres informes quatrienals sobre la situació de les seves aigües, pel que hi ha força informció sobre la situació real. A més, ha publicat a la seva web consells sobre com minimitzar la incidència de nitrats provinents de l’agricultura sobre les aigües continentals.
Es pot trobar més informació sobre aquestes iniciatives a les webs del Ministeri i de la Comissió Europea.
Però què passa amb la situació de les hortalisses que mengem?
Tot i això, la informació disponible en aquest cas és força escassa. A l’Estat Espanyol hi ha alguns estudis fets a la comunitat Valenciana i a Madrid i alguns països de la UE també han monitoritzat la ingesta de nitrats dels seus ciutadans a través de l’anàlisi del contingut en les plantes i de la ingesta mitjana de cada una de les hortalisses en la dieta, però en general es tracta d’iniciatives científiques d’abast reduït. En la majoria dels casos s’obtenen valors de mitjana acceptables, però amb nombrosos casos individuals fora dels límits establerts per la UE, la qual cosa fa recomanable un seguiment permanent.
Pel que fa a la situació del contingut de nitrats en hortalisses de fulla a Catalunya gairebé no hi ha dades. En estudis preliminars realitzats per l’equip de la FMA en diverses varietats de tres espècies, en dues localitats , els valors en bleda oscil·laven entre 1100 i 2817, en espinac entre 1078 i 1933 i, en escarola, entre 665 i 1035 mg/kg de matèria fresca. L’efecte localitat també va ser significatiu a p<0.05, assenyalant la importància de les pràctiques agrícoles en l’acumulació de nitrats. No obstant aquests resultats preliminars van ser obtingut en condicions de producció ecològica (on es va monitorar el contingut de nitrats en sòl) i en cicle de primavera, condicions que hipotèticament no condueixen a una alta acumulació de nitrats. No tenim dades de la situació que indueix a acumulacions més elevades, quan coincideixen baixes temperatures i poca llum (baixa fotosíntesi).
En la balança riscos-beneficis, la ingesta d’hortalisses de fulla segueix essent àmpliament recomanada pels seus efectes beneficiosos per la salut, tal com es conclou de l’avaluació científica de l’EFSA (European Food Safety Authority) del 2008. És per això que la millor solució per evitar els riscos derivats del consum de nitrats a través d’hortalisses de fulla passa pel seu monitoratge i el conseqüent control dels factors que influeixen en la seva acumulació en aquells vegetals amb major incidència i major consum i d’aquells llocs amb les condicions més adverses.
La minimització dels nitrats en hortalisses de fulla, està estretament relacionada amb una bona gestió dels fertilitzants i les estratègies aplicades en el maneig del cultiu. No es tracta només que la planta adquireixi la dosi adequada de nitrats, sinó també d’evitar-ne les pèrdues, reduint així els costos de fertilització i evitant l’acumulació de nitrats en els sòls i la seva lixiviació a les aigües i minimitzant l’impacte ambiental associat a la concentració elevada de nitrats.
Així, és important basar l’aplicació de fertilitzants (minerals i orgànics) en un equilibri entre la quantitat de nitrogen que necessitin els cultius i la quantitat de nitrogen que proporcionen el sòl i els fertilitzants, el que depèn directament de:
- La quantitat de nitrogen present al sòl en el moment en què els cultius comencen a utilitzar-lo. Normalment la part corresponent a la fracció nítrica és la quantitativament més important per ajustar la fertilització dels cultius. El contingut de nitrogen nítric en el sòl i/o fàcilment disponible per les plantes, depèn de diversos factors com ara els residus de la collita anterior, de la mineralització de les matèries orgàniques, els ions originats en les aportacions d’adobs minerals i orgànics no consumits ni lixiviats, les aportacions de les aigües de reg o pluja, etc.
- La lixiviació d’aquests nitrats. El nitrogen nítric es caracteritza per la seva elevada solubilitat, el que fa que estigui sotmès als moviments d’aigua en el sòl. Així, la profiunditat del sòl, la seva granulometria i l’estructura interna, la dosi i intensitat de l’aigua aportada (en reg o per precipitació), l’evaporació d’aigua del sòl o la absorció per part del cultiu són qüestions que afecten el drenatge de l’aigua en el sòl i, per tant, també a la lixiviació dels nitrats.
En aquest sentit, la realització periòdica d’anàlisis de sòl i/o de les plantes per avaluar-ne els nivells de nutrients/contaminants, ens permet ajustar millor les dosis de fertilitzants.
__________________________________________________________________
Aquesta activitat forma part del projecte “Monitoratge del contingut de nitrats en hortalisses de fulla a Catalunya: elaboració participativa d’un mapa dinàmic mitjançant l’ús del NIR que permeti actuar de manera preventiva i correctora”.
Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
