El cultiu sense encanyar (cultiu rastrer) del tomàquet de Penjar (Solanum lycopersicum L.) era molt emprat antigament, generalment associat a sistemes de cultiu de baixos inputs. En les condicions de cultiu actuals les plantes tenen un creixement vigorós, requerint l’ús de marcs de plantació molt amples (1×2 m, 0.5 pl/m2). L’ús de varietats de creixement determinat i compacte pot optimitzar aquests sistemes de cultiu, permetent emprar densitats de plantació més adequades (0.35 x 1.5 m, 1.9 pl/m2) que possibiliten majors rendiments. Paral·lelament, per les pròpies característiques de la varietat, el cultiu del tomàquet de Penjar requereix adoptar mesures per ajustar la dosi de reg als requeriments de la planta en cada fase del cultiu.
Amb l’objectiu de generar eines pels i les productores interessades en aquest tipus de cultiu, s’han identificat varietats de tomàquet de Penjar que presenten un creixement determinat (mutació SELF–PRUNING). Entre els materials identificats hi ha 3 varietats tradicionals (LC215, LC547, LC514) i 3 varietats desenvolupades per la FMA-UPC (2.9, 2.14, CPx). Tots aquests materials s’han posat a disposició del sector.
Paral·lelament, s’ha desenvolupat una eina per calcular la dosi de reg en tomàquet (REGtom), la qual es basa en el mètode de l’evapotranspiració de referència i incorpora el balanç d’aigua en el sòl. Aquestes eines s’han contrastat al camp, observant rendiments comercials de 3-4 kg/m2, valors de sòlids solubles superiors a 7º Brix i nivells d’eficiència en l’ús de l’aigua de reg propers als 15 kg/m3. El principal problema associat al cultiu sense encanyar són les cremades solars, provocades per l’exposició dels fruits a la radiació solar. Una elevada densitat de plantació i una gestió adequada del reg permet mantenir la cobertura foliar i reduir-ne la incidència.
Gràcies al projecte “Innovacions en el maneig del cultiu ecològic del tomàquet de Penjar: combinant pràctiques tradicionals i modernes per un menor impacte ambiental” s’ha publicat un “Manual de reg en cultiu de tomàquet de Penjar”, en el qual s’aporten dades tècniques per millorar el maneig del reg en aquest cultiu i un “Catàleg de varietats de tomàquet de Penjar adaptades al cultiu sense encanyar“.
Aquest és un projecte finançat a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.
A continuació teniu l’entrevista a Màrius Torrentó, que ens explica la seva experiència cultivant varietats com el tomàquet punxa des de Rubí. Un projecte de la Fundació Miquel Agustí, amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Ruralcat, realitzat per Joan Gastó, Joan Simó Cruanyes i Joan Simó Peñalva:
