La col és una de les espècies cultivades més fascinants que existeixen. La col de cabdell, el bròquil, la coliflor, la col de Brussel·les… totes pertanyen a la mateixa espècie (Brassica oleracea L.). El motiu d’aquesta diversitat és que històricament els agricultors/es de cada regió han seleccionat en els seus camps aquelles variants de col que millor s’adaptaven a les preparacions culinàries locals. Aquest procés també l’han fet els agricultors/es catalans/es, seleccionant, entre d’altres, una variant de col que es caracteritza per desenvolupar més d’una tija i ramificacions axil·lars. Es tracta de la col brotonera, una varietat tradicional de la qual se’n mengen els brotons (brots tendres) i els espigalls (inflorescències immadures).
Antigament la col brotonera era molt apreciada a la cuina catalana i es podia trobar a la major part de mercats de la Catalunya Central i del litoral barceloní. Però des de fa anys el seu cultiu s’ha reduït notablement i només la conserven alguns agricultors/es gairebé per autoconsum i venda a mercats locals. La Fundació Terrassenca Sant Galderic i la Fundació Miquel Agustí s’han fixat en aquest producte singular i treballen conjuntament en un projecte per recuperar el seu cultiu als camps agrícoles de Terrassa. L’objectiu és promoure el cultiu d’aquesta varietat tradicional com a símbol de l’agricultura local, prevenint la pèrdua de biodiversitat que sofreix l’agricultura i suscitar-ne el consum tot fomentant una agricultura de proximitat.
