Línia pura seleccionada de la varietat tradicional de Tomàquets de penjar
El tipus varietal penjar es el que té un caràcter menys local dels estudiats (doncs és cultivat també en d’altres indrets de la costa Mediterrània). El seu lligam, però, amb un plat tradicional tant emblemàtic com el pa amb tomàquet fa que aquesta varietat sigui molt reconeguda pels consumidors catalans. El tret característic d’aquestes varietats es la seva elevada conservació, que antigament permetia tenir tomàquet durant tot l’any.
Inici
El programa de millora del tomàquet de Penjar es va iniciar l’any 2002, amb una primera recollida de mostres que ha continuat fins a l’any 2008. Actualment, amb més de 100 entrades col·lectades, podem dir que disposem d’una bona part de la variabilitat que existeix per a aquest tipus de tomàquets a Catalunya.
Realitzacions
S’han estudiat les mostres col·lectades a Catalunya, s’han dibuixat els trets diferencials i més apreciats pels consumidors del tomàquet de Penjar: mida variable però sempre bastant petita, elevada conservació postcollita (que pot superar els 6 mesos), aroma intens i diferent del tomàquet fresc, elevada dolçor, bon equilibri dolç/àcid i bona capacitat per sucar pa.
La caracterització dels materials col·lectats ha permès identificar un elevat grau de variabilitat dins la varietat Penjar pel conjunt de caràcters, ja siguin mol·leculars (la variabilitat genètica d’aquesta varietat és molt gran), agromorfològics (dins la varietat Penjar podem trobar totes les morfologies del fruit existents en tot el tomàquet cultivat) o de postcollita (les conservacions poden anar del 30% al 90% als 5 mesos de postcollita). Alhora s’ha identificat la base genètica del tomàquet de Penjar, regulada pel mutant de maduració alcobaça (alc). Sembla que la combinació d’aquest gen amb les formes petites del fruit, seleccionades pels pagesos i les pageses de Catalunya, serien l’origen d’aquesta varietat tradicional.
Els estudis realitzats amb el tomàquet de Penjar han permès seleccionar la línia Punxa. La varietat punxa i altres varietats experimentals s’han estudiant simultàniament a 20 localitats de Catalunya per determinar la influència genètica i ambiental en la producció, la conservació postcollita, l’evolució dels aromes i el seu valor sensorial en general. A la vegada s’està intentant determinar quins compostos químics són els responsables dels canvis d’aroma postcollita i quines són les combinacions de gens responsables de les diferències de conservació i evolució dels aromes en el material de Penjar.
Descripció de la Varietat Punxa
La varietat Punxa s’ha obtingut a partir de varietats tradicionals de tomàquet de Penjar.
La varietat punxa es caracteritza per la seva elevada qualitat gustativa (sobretot referent als aromes en potscollita) i la seva capacitat de conservació. Collida a l’agost-setembre, ja madura, té el seu màxim aromàtic a partir de desembre i fins a mitjan abril. Alhora també té gran capacitat de sucar i és dolça.