(NacióDigital.cat – VallsDiari.cat 12/12/2014)
- Un dels responsables del projecte assegura que si la IGP de Valls no aporta valor afegit a la ceba, en 10 anys «ens podríem quedar sense calçots de Catalunya»
- L’augment en la importació des de l’estranger a meitat de preu en faria inviable econòmicament el cult
Un encàrrec de la IGP per millorar la producció i qualitat del calçot va ser l’excusa perquè un biòleg barceloní, resident a Terrassa, Joan Simó, se n’apropiés com a tesi doctoral, sota l’empara la Fundació Miquel Agustí, dedicada a la recuperació de productes agrícoles tradicionals catalans. El projecte s’empara sota la denominació ‘Calçot 2020’, amb l’objectiu que el 2020 s’assoleixin els resultats definitius.
Unes terres de Valls, Altafulla, la Masó, Rubí, Juncosa del Montmell i al pol científic-tècnic Agròpolis a Viladecans són el seu camp base d’experimentació per descobrir quines necessitats tenen els calçots per arribar al seu punt àlgid de gust i esdevenir un valor afegit per la IGP vallenca. És per això que ha plantat 4 varietats de calçot en diverses localitats amb condicions climàtiques diferenciades. Durant el període de cultiu es realitzaran 3 collites diferents, una que ja s’ha fet aquest mes de desembre, una a mitjans de gener del 2015 i l’última a finals de març del 2015. L’experiment es realitzarà en igualtat de condicions i indrets la temporada vinent.
Els aspectes ambientals i econòmics han de permetre establir el millor moment de la collita tenint en compte les condicions del sòl, el clima o la genètica. L’estudi pretén que el 2020 hi hagi uns calçots amb un alt valor afegit que puguin competir amb els preus molt baixos dels que arriben de l’estranger.
Per Simó, s’han fet grans avenços en el coneixement de diferents aspectes vinculats a la millora i al maneig del cultiu, però «si es vol fer front a una possible entrada de producte estranger a preus inferiors, com ha passat en tants altres vegetals a Catalunya com l’avellana o el tomàquet de penjar, serà imprescindible poder aportar un valor afegit al producte i que aquest sigui demostrable objectivament».
Simó destaca que estan investigant quan s’ha de regar la terra, quins nutrients i quins elements atmosfèrics i climatològics afecten més al gust de la ceba, i per tant com «podem fer un calçot més bo i poder-lo diferenciar dels que ens arriben de fora, com de Marroc, que estan a la meitat de preu i ja ocupen mercat a Mercabarna». Per Simó, si la IGP no «espavila i obté valor afegit, en 10 anys els pagesos es poden veure obligats a abandonar els seus cultius».